bé, sí, he recaigut
la culpa és de la Katie i de l'Audrey
l'Audrey Hepburn, els seus dits siderals, la seua mirada, la seua veu... la seua bellesa i la seua elelgància
la Katie Melua... una veu de somni, una guitarrista convincent, un sentiment que fluiex...
com sempre, la bellesa... el gran motor...
l'aproximació sensible als petits detalls de l'existència comporta estats de consciència on es disolen les nostres cuirasses, les nostres fronteres i...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Hola REP,
entre les teves paraules, i les veus meloses de l'Audrey i la Katie, m'heu tocat la fibra i m'has portat a la memòria bons records. Així que te dedico el meu post de rèplica als Ports Grisos.
Salut Bandido!
El Senyor dels Ports Grisos.
Molt bo !!!
Després d'una jornada dura, resulta relaxant escoltar-ho. Molt bona proposta ... mmmm .... ara toca dormir .... i somiar ..... mmmm ...
... demà torna a sortir el sol !!!
Salutacions des de Tres es companyia
Publica un comentari a l'entrada